EL BALL EN LA LITERATURA DELS PAÏSSOS EUROPEUS (idioma valenciano)
1. EL BALL EN LA LITERATURA ANGLESA
1.1. El ball en Romeu i Julieta
Capulet-¡Benvinguts, senyors! Les dames sense calls volen fer un ball amb
vosaltres.- Anem, senyores! Qui de vosaltres es nega a ballar? La que faci
melindros juraré que té calls. A que he encertat? - Benvinguts, senyors! Hi va
haver un temps en què jo em posava el antifaç i mussitava paraules plaents a
cau d'orella d'una bella. Però va passar, va passar. Benvinguts, senyors.-¡Músics,
a tocar! Feu lloc, clar! Noies, a ballar! Sona la música i ballen. [1]
La seua graciosa declaració en el ball de les màscares i la seva més bell i
interessant trobada amb Julieta al jardí de Capulet, eleven a superiors regions
la més desprevinguda imaginació, preparant sense esforç a les escenes que
subsegueixen [...] Va arribar a poc temps d'això la festa de Nadal, en què,
segons costum, es donaven balls de màscares. [...].[2]
Al primer fragment es tracta d’un ball de màscares
que es realitza a la festa on Romeu i Julieta mantenen un diàleg on es
demostren el seu amor. I al segon fragment, que es troba en la mateixa escena,
podem veure que el ball s’ha manifestat en una situació d’alegria com és la
d’una declaració d’amor. També podem observar que el ball es realitza com a
costum i seguint una tradició com és el cas de la festa de Nadal.
1.1.1. El ballet de Romeu i Julieta
Al 1938, a Txecoslovàquia, va tenir lloc la
primera representació del ballet de Romeu
i Julieta de William Shakespeare, gràcies al compositor Sergei Prokofiev
que va proposar realitzar la representació del ballet i va crear la partitura
musical considerada com una de les seues obres mestres.
El ballet està distribuït en tres actes amb
diferents escenes: En el primer acte s’organitza un ball amb molt invitats per
a celebrar el nou casament entre Julieta i Paris, en un d’eixos balls Romeu i
Julieta s’enamoren, es besen i es declaren el seu amor. En el segon acte: Romeu
i Julieta es casen en secret. Romeu lluita amb Teobaldo i el mata i el príncep
de Verona condemna a Romeu a l’exili. El el tercer i últim acte Julieta vol
morir perquè son pare la obliga a casar-se amb Paris i ella sols vol fugir amb
Romeu. Tots creuen que Julieta ha mort al ingerir una poció i Romeu, tot
convençut decideix enverinar-se al seu costat. Julieta quan desperta, es lleva
també la vida, morint junt a ell.
Al 1998 aquest ballet va arribar al nostre país de
les mans del coreògraf Nacho Duato a la Companyia Nacional de Dansa amb una
versió de dos actes.
Així com la cèlebre obra de Shakespeare és
considerada com una de les millors obres de la literatura universal, el ballet
de Romeu i Julieta també és
considerat com a tal. Amb açò podem veure la gran interrelació que existeix
entre el ball i la literatura.
2. EL BALL EN LA LITERATURA ITALIANA
2.1. El ball en El
péndulo de Foucault
La vi lanzarse, de
repente, en medio de la danza, detenerse, con el rostro anormalmente tendido
hacia arriba, el cuello casi rígido, luego, abandonarse, perdida la memoria, a
una zarabanda lasciva, en que la manos aludían a la oferta de su cuerpo.[3]
Aquest fragment pertany a la novel·la de l’italià Umberto Eco anomenda El péndulo de Foucault. Al fragment
parla d’Amparo, la dona de la qual s’enamora el protagonista. Ella acaba de ser
captivada per la música, entra en una fase d’èxtasi i comença a ballar.
3. EL BALL EN LA LITERATURA
FRANCESA
3.1. El ballet de La bella
dorment
Piotr I. Txaikovski va ser qui va compondre la música d’aquest ballet com
també el de El lago de los cisnes. El
ballet La bella dorment es va
estrenar al 1890 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. L’obra està basada en
el conte "La bella dorment del bosc" de Charles Perrault, encara que
Txaikovski i el seu llibretista van treballar amb la versió dels germans Grimm
per situar la trama del seu ballet. Cal dir que la coreografia del ballet
original és de Marius Petipa i es considera un dels ballets més importants del
repertori de la dansa clàssica. L’argument es divideix en un pròleg i tres
actes:
Al pròleg ens trobem al palau del rei on es celebra una cerimònia pel
naixement de la seua filla Aurora. Són convidades les fades del bosc i
cadascuna li dóna un do a Aurora però arriba una bruixa que li fa un conjur que
consisteix en que Aurora quedarà dormida per cent dies i serà despertada per un
bes d’amor. Al primer acte ens situem a la festa del setze aniversari d’Aurora.
A la celebració han sigut convidat quatre prínceps per a sol·licitar la seua mà
i ballar amb ella un adagi. Aquesta és la nit on Aurora cau dormida i el
castell és recobert per un bosc. Al segon acte, passats els cent anys, el
príncep Desire té una visió d’Aurora dormida, s’enamora d’ella, va a buscar-la
i la besa. Aurora es desperta. Al tercer i últim acte ens trobem al palau on es
celebra la boda de la princesa Aurora amb el príncep Desire. Per a ells ballen
diversos personatges convidats i el ballet finalitza amb el gran pas a dos dels
prínceps.
4. EL BALL EN LA LITERATURA CASTELLANA
4.1. El ball en el Cantar de Mio Cid
(Suena música de bodas y entran los Príncipes y sus esposas: Dña Elvira y
Dña Sol, comienzan a bailar y todos se van sumando a la danza. En un momento el
Cid se aparta del grupo, se adelanta y dirigiéndose al público dice:)
CID-No me da miedo el morir
Que si esta vida es destierro
cuando nos guía la muerte
a nuestra patria volvemos.
Pero tomad mi enseñanza
contra los casos adversos.
Que vencer a la fortuna…
¡es más que ganar mil reinos![4]
Aquest fragment pertany al mester de joglaria i es caracteritza per ser la
més antiga de les cançons de gesta difoses pels joglars que transmetien
oralment i sense autoria. Correspon al poema del Cantar de Mio Cid que narra la vida de l’heroi Rodrigo Díaz de
Vivar durant l’etapa de la reconquesta. L’argument està dividit en tres
cantars: ‘El Cantar del Destierro’, ‘El Cantar de las Bodas’ i ‘El Cantar de la
Afrenta de Corpes’ que és al qual pertany el fragment, en concret a l’ultima
escena del Cid, quan està a punt de morir en mig de les bodes, la música, la
dansa i recobert de glòria.
Comentarios
Publicar un comentario